13 de gen. 2009

EL VIATGE


Han estat 15 dies d'agost plens d'emocions, llocs, indrets i moments per recordar. Malgrat que voldría compartir tot això amb vosaltres, sols he estat capaç de fer-ne cinc cèntims ..... i aquí els teniu !!!

(1 d’agost) SABADELL – TIRIG

Sortim de Sabadell a les 10:15, desprès de fer un cafè. Agafem la C-58 fins a Terrassa i d’aquí ja comencem amb els revolts de la carretera de Martorell, enllaçant amb la de Gelida fins a Sant Sadurní d’Anoia. Aquest tram es fa pesat pel trànsit que trobem però de Martorell a Gelida ha estat amenitzat per una 50cc. amb preparació "Power Garruleishons Team" que es pica darrera nosaltres.

Continuem fins a Sant Quinti de Mediona, La Llacuna, Sarral i Montblanc. A L’Espluga de Francolí agafem la T-700 fins a Prades i d’aquí fem una volta pel Montsant. Passant per Ulldemolins ens parem a Margalef i dinem en un bar del poble on l’amo ens explica les seves aventures de jove amb una Isso. La mitja ha estat impressionant !!! hem fet 205 Km. en 4:00 hores.!!!

A Margalef ja començàvem a buscar ombres

La primera cervesa del viatge

Està fent molta calor i arribem a Ascó on encara en fa mes (37º), suposem que es degut a la depressió del Ebre.... que la central nuclear no hi te res a veure.

Continuem per Gandesa, Horta de Sant Joan i Valderrobres on carreguem benzina. D’aquí cap a Morella per la A-1414 i N-232 passant pel Port de Querol (1.080 m.).




Passat el port, agafem un trencall a la dreta (CV-128) fins a Cati i d’aquí una carretereta fins a Tirig. Ha estat una etapa dura, amb molts revolts (inclòs masses) i accentuada per la calor.

El càmping municipal de Tirig no te cap cosa a ressaltar. Allunyat del poble, mal cuidat, brut, milers de mosques i un tracte de circumstàncies. Be....per passar una nit es el que hi ha.

Al Càmping de Tirig, descarregant equipatge.

I muntant la tenda (com si ho hagués fet tota la vida el xicot)

Prou ben muntada que ha quedat (sembla que avui dormirem)


Anem al poble a sopar alguna cosa, estan en festes i veiem com fan córrer els bous pel carrer. Tornem al càmping guiats per la llum de la V-Strom ja que la Barrufeta te un petit problema oftalmològic i no s’hi veu massa be.

Ens posem a dins la tenda, sembla que la temperatura ha baixat prou, fa fresca i podrem dormir be.


(2 d’agost) TIRIG – BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA

En llevem a les 8:00 com serà norma quasi en tot el viatge, desmuntem la paradeta i carreguem les motos.

Preparant la sortida de Tirig, pops i cintes que no faltin

I un cop tot carregat i lligat, ja només falta programar el GPS i a rodar. Sortim de Tirig per la CV-130, la temperatura és molt agradable amb 23º.



Prenem la CV-15 i comencem a enllaçar ports: Coll d’Ares (1.110 m.), Cuarto (1.612 m.), Vilarroya (1.655 m.), Sollavientos (1.468 m.) per arribar a Allepuz, tot això amb carretera ample i asfalt perfecte per enllaçar revolt darrera revolt amb bon ritme.

D’aquí agafem la A-228 i fem els ports de Gudar (1.560 m.) i San Rafael (1.600 m.). Disfrutem com a vedells !!!!

A dalt del Coll d’Ares



Comprovant la cobertura al Puerto del Cuarto Pelado


Un descans a Alto de La Montalbana

A partir d’ara ja ens començarà a castigar la calor. Passem pel Embassament de Benagéber per carreteres estretes i divertides com la CV-35 i CV-390 de camí a Utiel on dinem.

L’enginyer observant els detall de l’obra.

L’obra


A partir d’aquí la ruta ja es de tràmit i sense cap interès. Autovia fins a Chiva per enllaçar amb la CV-50, que ens portarà al nostre destí per Godelleta, Montroy, Carlet, Alcudia, Alzira i Benifairó

Un cop a Benifairó de la Valldigna, l’Hotel Crampon ja està preparat per rebre’ns amb totes les comoditats al seu abast.

També rebem la visita d’en Xavi i Ceci, Miquel i Carme, i Arturo i Amparo que han vingut a passar el cap de setmana en companyia nostre i gaudir de les excel•lències d’aquest hotel de tan contrastat prestigi.

(3 d’agost) BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA

Fàcil del resumir aquesta jornada: menjar, beure, "mascletá" i sobretot molt bona companyia per riure i gaudir d’aquestes circumstàncies.

La "mascletá"



El menjar


I la bona companyia

(4 d’Agost) BENIFAIRÓ – MOJACAR

Sortim de la Valldigna per la carretera de Barxeta fins a Xàtiva on agafem direcció a Albaida, Ontinyent i d’aquí a Villena. Tres trams de carretera interessants, el de Benifairó fins a Barxeta (CV-600), el de Xàtiva fins a Alfarrasí (N-340) i el de Ontinyent fins a Bocairent (CV-81).


A partir d’aquí res a ressaltar ni en carreteres ni en paisatge, sols la calor....molta calor. Passem per Cieza, Mula i parem a dinar a Alhama de Múrcia. Sols es salva el tram Priego – Alhama de Múrcia ( C-3315) per tenir algun revolt i alguna vegetació al voltant. D’aquí agafem direcció Mazarrón on anem costejant fins arribar a Mojacar.

La Huerta Murciana al seu pas per Sax

I la Sierra de Espuña


El Càmping El Quinto està força be. Petit, molt net, sense masses pretensions, però ben regentat per alemanys. Això si, la cervesa a 2 € perquè es alemanya.

El que s'ha de fer per guanyar-se una bona cervesa


Un cop instal•lats i dutxats agafem les motos i anem a fer una volta pel poble de Mojacar. Per sopar aprofitem la invitació d’una parella amiga d’en Miquel (Mari i Xavier) que estiuegen a 12 km. del poble. Amb ells passem una vetllada molt agradable a casa seva.





Un "guiri" a Mojacar


(5 d’agost) MOJACAR – GRANADA

Sortim de Mojacar amb la impressió que avui serà un dia calorós i així ho anem certificant, serà la etapa amb temperatures mes altes de tot el viatge.... arribarem als 41º.

Ens endinsem per la Sierra de la Atalaya per carreteres estretes i divertides (alguna no tant ja que l’asfalt es desastrós) fins arribar a la A-349 que ens portarà a Olula del Rio. Continuem per la A-334 fins a Tijola on agafem la AL-405 per fer el Alto de Velefique (1.860 m.).

Evidentment es el Alto de Velefique




I tot i la mandra que fa pensar amb la calor que ens espera a baix, hem de continuar per fer les paelles del Velefique.




Baixant el Alto de Velefique


Un cop passat Tabernas agafem la A-348 que ens portarà per Las Alpujarras. Parem a Instinción a dinar, al restaurant "El Rincon del Obispo", a més de lents no val massa cosa però està molt be de preu.

Tota aquesta carretera es molt bonica, llàstima de la calor !!!! arribem a 41º i hem de parar un parell de cops a buscar aigua fresca.... per cert, molt cara l’aigua quan fa calor !!!!

Passem per Canjayar, Laujar de Andarax, Ugijar i Cadiar. Aquí la Barrufeta agafa un cop de calor i s’atura. Desprès d’obrir el dipòsit de benzina i descansar uns minuts es torna a engegar. De fet sembla l’etapa dels despropòsits, se’ns trenca un suport del GPS, el micròfon del Mitland també cau, el TTR del Miquel no carrega..... el que no ens passaria en tot el viatge ens passa avui.


Amb tot això veiem que se’ns fa tard i que decidim no travessar Sierra Nevada tal com teníem previst. No sabem de cert si la carretera es totalment practicable i decidim retallar la ruta i anar directes a Granada passant per Lanjaron.

El Càmping Sierra Nevada està situat dins la ciutat de Granada. Molt ben equipat i net. Totalment recomanable.
Per sopar sortim de "tapeo" .... ja sabeu: cervesa demanada, plat de tapes per menjar. Crec recordar que van ser 4 (per cap). Desprès a dormir, es l’únic dia que hem patit calor a la nit.

Un cop instal•lats al Càmping Sierra Nevada de Granada

(6 d’agost) GRANADA – CADIZ

Avui volem fer via perquè ens volem entretenir una estona visitant Ronda, així que anem tirant per carreteres més o menys entretingudes fins arribar-hi.

El pantà de Gaitanejo




I comencen les tasques de reparació dels aparells malmesos

Un cop a Ronda, aparquem les motos a l’ombra i ens preparem camera en mà a fer una mica el "guiri".





El problema dels pobles turístics és que sempre hi ha qui que et tapa la vista







Dinem a un bar on fan menú a 8 €, no es res de l’altra mon però la cervesa es bona. L’únic problema es que la fan pagar mes cara que el propi menú.

I que n’eren de fresquetes !!!

Sortim de Ronda amb molta calor però comencem a trepitjar carreteres molt maques amb revolts i bon asfalt. En particular el tram de la MA-549 i la A-2304 entre Atajate i Alcalá de los Gazules, sense dubte una de les carreteres més recomanables de les que hem fet durant el viatge. Classificada com a carretera de muntanya, amb un asfalt excel•lent, pintada sols a les bandes, amb continuïtat de revolts molt nobles. Tot això travessant extensions enormes d’alzines sureres.....en resum: que ens cau la baba (a part de la suor, perquè fot una calor de tres parells de nassos).

Sortim a Alcalà de Gadules i tirem pel dret cap a Cadis, on havíem reservat habitació a un hotel per recuperar-nos una mica d’aquesta acalorada que portem a sobre.

Playa de la Victoria (Cadis)

Sopem unes "tortillita de camarones" i unes "puntillitas" amb un vi blanc i fresquet .... i a dormir !!


(7 d’agost) CADIZ – OLHAO

Etapa de transició, sense cap interès ni detall remarcable. Carreteres insípides i paisatge pitjor.

Sortim cap a Sanlucar de Barrameda, Lebrija i Los Palacios per la N-IV, remuntant el Guadalquivir fins a Sevilla on agafem la A-472 que ens portarà per Sanlucar la Mayor a Manzanilla on visitarem a Jose, un amic de fa molts anys. Evidentment la visita comporta la consumició d’unes quantes canyes de cervesa.

Acabada la visita enfilem cap a La Palma del Condado i ens parem a Niebla a dinar. Desprès enfilem cap a San Juan del Puerto i Huelva. A l’entrada de Huelva en Miquel punxa la roda de darrera, no veiem per on ha punxat per posar-hi un cuquet. La solució està en anar a buscar un spray a la benzinera més propera i solucionar-ho, però es massa gros el forat i encara li hem de posar un cuquet.

Al final es pot solucionar i continuem per la N-431 travessant la frontera amb Portugal per Ayamonte. D’aquí directes cap a Olhao on trobem el càmping amb més condicions de tot el viatge, extraordinàriament net, amb tots el serveis que es puguin tenir ...i amb un preu irrisori.

Com sempre, plantem la tenda (ja comencem a ser uns experts)

I ja que estem a mig camí, toca fer el manteniment integral de les motos.




Sopem a un dels restaurants del mateix càmping i anem a dormir com troncs.

(8 d’agost) OLHAO – LISBOA

Sortim de Olhao sobre les 9:00 costejant per la N-125 però degut a la densitat del trànsit i el sistema de semàfors (n’hi ha inclòs a les cruïlles de les carreteres, entre població i població) decidim agafar alternativament trams d’autovia.


Ens sorprèn gratament la consideració que tenen els conductors portuguesos amb les motos. Literalment es desplacen a la vorera de la carretera per deixar-nos el carril lliure per passar nosaltres, tan fa que hi hagi continua com discontinua.

Les carreteres tenen molt que desitjar, generalment estan mal cuidades amb l’asfalt molt dolent, feia anys que no veia en una carretera les rodades que fan els camions. En canvi, a quasi totes, hi tenen posades les proteccions als guardarrails.

Així arribem a Sagres i continuem fins a Cabo San Vicente (la barbeta d’Iberia). Ha començat a fer molt vent, el qual ens acompanyarà bona part de la jornada.







Un cop feta la visita, ens dirigim per la N-120 cap a Aljezur i Odemira. Intentem agafar carreteres de costa fins a Sines però estan col•lapsades pel trànsit i decidim agafar la general IC-1 fins a Lisboa.

Arribem al B&B que teníem reservat .... s’anomena Família Macedo, es una autèntica exposició d’antiquaris. La primera impressió fa, que et plantegis allò de "cames ajudeu-me" i sortir d’allà. Ens ensenyen les habitacions, la cuina per si vols fer-te un cafè, els serveis i la factura (34 € persona/nit). El millor de tot es que te garatge i podem tancar les motos, això ens deixa més tranquils perquè, vistos els elements que voltaven els carrers, ens va donar la impressió que no trobaríem ni els manillars en cas de deixar-les al carrer.

Les capçaleres de Macedo

Les bústies de Macedo

Un cop instal•lats, anem caminant fins el centre on ens hem de trobar amb Mireia i Ramon, uns amics que han vingut a passar el cap de setmana a Lisboa. Sopem tots junts i anem a dormir, quedant per trobar-nos demà i visitar Lisboa.



(9 d’agost) LISBOA

Passem el dia visitant la capital amb Mireia i Ramon, això fa que acabem més cansats que no pas fent ruta amb moto.

Elevador de Santa Justa

Praça da Figueira


Castelo de Sao Jorge





Carrers de Lisboa




Monasterio de los Jeronimos



Torre de Belem

Monument als descobriments


Lisboa ens decepciona molt, la veiem bruta, decrèpita i amb molta indigència pels carrers. En alguns llocs i en certes èpoques tenen el seu encant però, amb tot i això, podrien fer alguna cosa més per tenir-la endreçada (o potser els hi interessa tot el contrari)


(10 d’agost) LISBOA – NIGRAN

En un principi, aquesta etapa, tenia que ser fins a Oporto. Però considerant les avorrides carreteres que ens trobaríem seguint la costa, que ens instal•laríem en un càmping a les afores de la ciutat i segurament no la visitaríem, farts una mica de Portugal.... decidim allargar la ruta i entrar a Galícia per dormir.

Això representa fer molt més km. dels previstos així que decidim fer-ne via. Configurem els gps per la ruta més ràpida sense autopistes i allà que hi anem. Sortim de Lisboa direcció Benavente per la N-118 . Anem passant Tomar, Coimbra, Guimaraes, Viana do Castelo, fins arribar a Vila Nova de Cerveira on hi ha un pont per travessar el Minho i entrar a Galícia per Goián.

Un cop aquí agafem la PO-552 que ens portarà seguint el Minho, fins a A Guarda i Baiona. Aquesta població està saturada de turisme, intentem buscar plaça en un càmping però està ple. Continuem direcció a Nigrán i trobem el Càmping Playa Amèrica, aquest està força be, molt recomanable. Ens instal•lem i anem a sopar al mateix bar del càmping, desprès de poder-nos connectar a internet per primera vegada en el viatge.


Com sempre, toca plantar la tenda

Anem a dormir, fa fresca i aquesta nit serà la primera en que els sacs fan el seu servei.


(11 d’agost) NIGRAN – MERA

Aquesta nit ens ha plogut i hem de plegar la tenda ben humida, el cel està molt tapat...pinten bastos !!! . Sortim sense ploure però als pocs km. ja hem de parar per posar-nos l’equipament d’aigua i ja no ens els traurem en tot el dia.


Ens dirigim a Vigo i desprès a Pontevedra per la N-550. Fins aquí més o menys be, deixem la nacional per fer costa i anar a Finisterre, el trànsit es complica tant que està col•lapsat. Travessar Caldas de Reis, Vilagarcia de Arousa i Carril, ens ocupen hores .

Evitant les carreteres que fan la costa anem a Padrón per la PO-548 i agafem carreteres secundaries i caminals fins arribar a Concurbion i d’aquí a Finisterra. Agafem la carretera que ens porta a Cabo Finisterra en mig d’un temporal d’aigua, vent i boira, quan arribem al far aquest quasi no es veu.






D’aquí agafem la N-552 que ens portarà a A Coruña per Carballo. El temporal d’aigua i vent continua insistint en posar a prova l’equipament d’aigua. (i els nostres ossos que hem d'escalfar a base de cafès amb llet)

En Miquel truca al seu amic Eugenio i aquest, tan si com no, ens ofereix casa seva per dormir. Ens dirigim a Mera, un poblet molt bonic situat al nord de la Ria da Coruña, on hi te casa seva.

En el "garatge" de Eugenio

Ens instal•lem i anem a sopar amb Eugenio. Tot un amfitrió !!!!! ... Pulpo a Feira, Chuletón de buey, copeta .... i a dormir. Continua plovent.

Els Gin-tonics que es gasta l’amic Eugenio


(12 d’agost) MERA – RIAÑO

A plogut bona part de la nit i a l’hora de sortir encara continua caient aigua.

Ens acomiadem del nostre amfitrió Eugenio i sortim amb l’equipament d’aigua posat. Agafem la N-VI fins a l’alçada de Vilariño, desviant-nos desprès per la N-634 cap a Vilalba, Mondoñedo i Barreiros on ja veiem la costa cantàbrica. Aquesta N-634 es molt agradable, poc trànsit i el paisatge ja comença a valer la pena.





Continuem costejant per la mateixa carretera passant per Ribadeo fins a Navia. Aquí deixem la costa per endinsar-nos cap a l’interior. Agafem la AS-12 direcció Grandas de Salime i això ja es un altra mon..... hem entrat a ASTURIES !!!!. Comencem a gaudir com nans, bon asfalt, revolts i un paisatge encisador.

Per carreteres asturianes (AS-12)



Arribem a Grandas de Salime on dinem, curiosament a la taula del costat hi ha una parella catalana.... de Vic !!!! i coneixen als pares d'en Miquel !!!!

El pantà de Grandas


Continuem per la AS-14 impressionant tota ella, passem el Puerto del Palo (1.146 m.) fins a Pola de Allende. Agafem la AS-15 que ens porta fins a Grado i d’aquí a Oviedo.

Aquests indrets els vaig recórrer, fa anys, per fer el Camí Primitiu de Sant Jaume. En aquella ocasió ho vaig fer caminant camp a través, amb boira i plovent; de manera que no vaig poder gaudir de les seves vistes. En aquest viatge, al veure els colls que havia fet a peu , no m'ho podia creure.

Ens dirigim cap a Mieres i Langreo per autovia. Volem arribar aviat a Pola de Laviana per buscar lloc per dormir, doncs es l’únic punt del viatge on no tenim clar on fer-ho. Perdem més d’una hora buscant allotjament, està tot ple i arribem a la conclusió que si la guia de càmpings diu que no n'hi ha, si el sr google diu que no n'hi ha, i si el GPS diu que no n'hi ha, es que a Laviana no hi ha càmpings. Decidim tirar per la ruta prevista per demà i anar mirant un lloc, així ho fem fins a Campo de Caso però tot està ocupat.

Vist el panorama consultem mapes i veiem que hi ha un càmping a Riaño, tirem cap allà de seguida per la AS-17. Es una llàstima perquè hem de fer el Valle de Tanes (dins del Parc Natural de Redes) massa ràpid, entrem a la província de León pel Puerto de Torna (1.490 m.) aquí ja fa un fred que pela (12º)

Arribem a Riaño i ens instal•lem al càmping RIAÑO, està situat molt per sobre del pantà i te molt bones vistes.


Els serveis estan molt be, per tant es del tot recomanable. Instal•lem la tenda amb por de clavar-nos un cop de martell als dits (cosa que amb el fred que fa hauria estat dolorosa) i anem a sopar al mateix restaurant del càmping.

Planificant la ruta de demà...això si, amb una cervesa al costat.
I desprès...un bon tros de carn


(13 d’agost) RIAÑO – ZEANURI

Ens llevem amb el termòmetre a 4º, tenda i motos estan xopes de la rosada. Desmuntem la paradeta i ens posem tota la roba que tenim al damunt, fins i tot els guants d’hivern i la part superior del equip d’aigua. Abans de marxar parlem amb un xicot que fa ruta pel nord amb una custom i tenda.


Agafem la LE-215, fem el Alto de las Portillas (1.275 m.) fins a Velilla del Rio Carrión on trenquem a l’esquerra per la P-210 i iniciem l’anomenada "Ruta de los Embalses" fins a Cervera de Pisuerga. Un tram molt recomanable !!!

Embalse de Compuerto
El cim de La Varga.



I les seves vistes


Continuem per la P-212 fins a Aguilar del Campoo on parem a fer un tallat. Continuem fins a Reinosa i d’aquí, per la CA-171 costegem l’Embalse del Ebro, enllacem amb la N-623 i fem el Puerto del Escudo (1.011 m.) fins a La Parada on trenquem a la dreta per la CA-263 fins a Vega del pas on parem a dinar en l’Hostal la Esquina.

L’Escudo


Reprenem la ruta per la CA-631 per fer el Puerto de las Estacas de Trueba (1.154 m.) .... senzillament IMPRESIONANT !!!! no es pot explicar, si mai feu ruta per la zona val la pena desviar-vos uns quilometres per fer-lo. Sense cap mena de dubte es el paratge més bonic de tot el viatge.










Continuem cap a Espinosa de los Monteros i d’allà, per la C-6318 fins a Villasana de Mena i Artziniega.



D’aquí ja tirem cap a Zeanuri per buscar el Càmping Zubizabala.



Càmping molt senzill, net però amb cap servei en especial... això si, molt amables en el tracte. Seguint les indicacions del noi del càmping, anem a fer-nos unes cerveses a Otxandio i desprès a sopar també a un lloc recomanat per ell.



(14 d’agost) ZEANURI - JACA

Sortim direcció Mondragon per la A-3941 i passem Bergara, Azkoitia i Tolosa. Carreteres en molt bon estat, anem travessant valls amb bon paisatge excepte quan baixes a les poblacions industrials.





Ja un cop a Navarra per la N-135 en dirigim a Erro per enllaçar amb la NA-140 que ens portarà a Ezcaroz i Isaba, passant pel Port de Abaurrea (1.012 m.) i entrant al Valle del Roncal pel Puerto de Lazar (1.120 m.).




D’aquí enllacem amb la NA-176 que ens porta fins a Ansó i Hecho, ja en la província de Osca. A 7 km. passat Hecho trenquem a l’esquerra per la HU-212, carretera molt estreta i bonyeguda que ens portarà fins a Jaca, passant per Jasa i Borau.
Entrada al Valle de Ansó





Apropant-nos a Aisa


Les referències que teníem sobre càmpings a Jaca resulta que son antigues i no existeixen. Busquem sobre el terreny pel centre de Jaca i veiem un indicador de Càmping Ain, allà que hi anem ... sols que per arribar-hi hi ha dos km. de pista de terra.


Càmping senzill, els serveis que te son per cobrir l’expedient i no massa net..... del accés no cal ni parlar-ne!!!



Sopem al mateix càmping i anem a dormir a les 22:00 sota amenaça de tronades. Sort que avui hem clavat tots els vents de la tenda.



(15 d’agost) JACA – SABADELL (o Manresa, segons es miri)

Aquesta nit ens en ha caigut una de bona, l’amenaça s’ha complert i ha caigut un bon xàfec amb llamps i trons. A la una de la matinada la tenda es feia transparent per la llum dels llampecs, però ha aguantat perfectament.

Ens llevem i veiem les muntanyes ben emblanquinades, es veu que l’aigua d’aquí baix ha estat neu allà dalt. Desmuntem i encara que sembla que fa bon dia ens abriguem per sortir, la temperatura es baixa.

Agafem la N-330 cap a Sabiñánigo per enllaçar amb una carretereta que tindria que portar-nos fins la N-260 que va de Broto a Ainsa. Però està en obres i molt mal indicada, tan es així que decidim tornar a Sabiñánigo i continuar per la N-330 fins trobar el trencall de la A-1604 . Passem el Puerto del Serrablo (1.291 m.) fins arribar a Boltaña i d’aquí a Ainsa.


Continuem per la N-260 cap a Castejón de Sos fent el Puerto de la Foradada (1.020 m.) i d’aquí capa a Pont de Suert fent el Coll de Fades (1.470 m.) i el Coll d’Espina (1.470 m.). Seguint la carretera fem el Coll de Perves per arribar a Senterada on agafem una espècie de pista cimentada que va a parar a Gerri de la Sal passant per Montcortes.





Continuem fins a Sort on ens esperen Lídia i Carles per dinar i fer la resta de la ruta junts.

Desprès de dinar tirem pel Port del Cantó (1.710 m.) fins la Seu d’Urgell i d’aquí a Alp on ens esperen la família del Miquel per fer un cafè. Seguim per La Molina per fer el Coll de la Creueta i passat Castellar de n’Hug i Guardiola de Berguedà agafem la E-9 que ens portarà fins a casa.



Això ha estat tot d’un viatge fantàstic amb molt bona companyia. Sols hem trobat a faltar temps per entretenir-nos en contemplar tants i tants racons recorreguts. I no podem acabar sense fer una menció especial a les nostres motos: [b]La Barrufeta [/b](Kawa ER 5) i [b]La Moto [/b](Suzuki V-Strom 650) que s'han portat com veritables campiones